Un pis de només 50 m² al barri de Les Corts, situat en un edifici modernista de 1936 — amb una lògica espacial poc habitual per a aquesta superfície. La distribució original ja contemplava tres dormitoris i una zona comuna amb cuina americana, i va ser precisament la seva ergonomia la que va servir de base per al projecte.
L'interior va ser reinterpretat, mantenint l'equilibri entre història i contemporaneïtat. La cuina-sala oberta configura un espai unitari ple d'aire, i el balcó integrat reforça la sensació de llum i profunditat.
El gest clau va ser el treball amb l'autèntic teixit arquitectònic. El mosaic hidràulic català restaurat es combina amb microciment, que completa amb delicadesa les zones perdudes. Darrere el fals sostre van aparèixer les bigues i voltes originals de fusta — es van conservar, permetent que l'interior adquirís una textura expressiva. Part dels murs es van deixar en maó català vist, convertit en accent natural.
L'enginyeria va ser completament renovada: es van substituir les instal·lacions, es van col·locar finestres i portes noves, i es va instal·lar un sistema de climatització.
El mobiliari combina peces fetes a mida amb troballes d'antiquari. Cada element és precís en escala i funció, configurant un entorn cohesiu i discret.
El resultat és un interior lluminós i sobri amb caràcter definit, on la superfície reduïda funciona com un espai ple i pensat per viure.
Un pis de només 50 m² al barri de Les Corts, situat en un edifici modernista de 1936 — amb una lògica espacial poc habitual per a aquesta superfície. La distribució original ja contemplava tres dormitoris i una zona comuna amb cuina americana, i va ser precisament la seva ergonomia la que va servir de base per al projecte.


















L'interior va ser reinterpretat, mantenint l'equilibri entre història i contemporaneïtat. La cuina-sala oberta configura un espai unitari ple d'aire, i el balcó integrat reforça la sensació de llum i profunditat.



El gest clau va ser el treball amb l'autèntic teixit arquitectònic. El mosaic hidràulic català restaurat es combina amb microciment, que completa amb delicadesa les zones perdudes. Darrere el fals sostre van aparèixer les bigues i voltes originals de fusta — es van conservar, permetent que l'interior adquirís una textura expressiva. Part dels murs es van deixar en maó català vist, convertit en accent natural.



L'enginyeria va ser completament renovada: es van substituir les instal·lacions, es van col·locar finestres i portes noves, i es va instal·lar un sistema de climatització.


El mobiliari combina peces fetes a mida amb troballes d'antiquari. Cada element és precís en escala i funció, configurant un entorn cohesiu i discret.



El resultat és un interior lluminós i sobri amb caràcter definit, on la superfície reduïda funciona com un espai ple i pensat per viure.
